APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

L'aparell reproductor femení és molt diferent del masculí. El motiu és que la funció que realitza la dona en la reproducció és també diferent. La dona, a més de produir els òvuls, acull en el seu cos la fecundació i el desenvolupament de l'embrió i, un cop ha nascut, l'alimenta amb la llet que produeix.

ESTRUCTURA DE L'APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

L'aparell reproductor femení està format pels ovaris, que produeixen els òvuls, les trompes de Fal·lopi, l'úter, la vagina i la vulva:

​

• Els ovaris són dos òrgans en forma d'ametlla. La seva funció és produir els òvuls.

​

• Les trompes de Fal·lopi són els conductes que comuniquen els ovaris amb l'úter.

• L'úter o matriu és la cavitat on es desenvolupa el nou ésser. Té forma de pera invertida.

​​

• La vagina és una cavitat de parets elàstiques on s'introdueix el penis en la unió sexual. Comunica l'úter amb l'exterior.

• La vulva són uns replecs de pell en forma de llavis que protegeix, a més de l'entrada de la vagina, l'orifici de la uretra i un petit òrgan anomenat clítoris.

MADURACIÓ DE L'APARELL REPRODUCOR FEMENÍ

En general, el desenvolupament sexual i el creixement comença una mica abans en les noies que en els nois. Vegem a continuació els canvis físics que experimenten les noies.

​

• Cap als 10-12 anys, s'accelera el creixement i l'augment del pes. Es comencen a desenvolupar les glàndules mamàries i es produeix la primera menstruació. També es comença a formar el pèl púbic. 

​​

• Cap als 13-14 anys, la majoria de noies ja tenen la menstruació. Es comença a formar pèl a les aixelles. Les glàndules mamaries comencen a ser actives.

​​

• Cap als 16-17 anys la menstruació ja és regular. S'eixamplen els malucs i les cuixes. Els pits estan completament desenvolupats. També s'ha format del tot el pèl púbic i el pèl de les aixelles.

​​

Igual que en el cas de l'home, aquestes edats són aproximades. Així, algunes noies no tenen la primera menstruació fins als 14 anys.

QUÈ EL FA FUNCIONAR?

Cadascun dels diferents aparells del cos humà ajuda als altres amb la finalitat de continuar la vida del propi conjunt i de cadascuna de les seves cèl·lules. El cervell controla amb ordres voluntàries i involuntàries el moviment dels músculs i el cor, a través del sistema nerviós, per a realitzar les funcions d'alimentació, respiració i circulació de la sang.

Com en qualsevol combustió, el cos humà necessita combustible i oxigen. El cervell, a través dels seus "sensors" en l'estómac, fetge, etc. determina que tenim gana, per a llavors, menjar. Per tant, el sistema digestiu s'encarrega del "combustible" i el sistema respiratori de l'oxigen. El sistema circulatori reparteix a cadascuna de les cèl·lules l'aliment i l'oxigen necessari perquè continuïn vives, i expulsa CO2 i les impureses de les cèl·lules de cadascun dels aparells.