APARELL DIGESTIU
FORMACIÓ
El sistema digestiu s'origina a partir del tub digestiu primitiu. El primitiu tub digestiu es divideix en cinc porcions que partint de la boca es diuen faringe, intestí anterior, intestí mitjà, intestí posterior i claveguera. De l'intestí anterior deriva l'esòfag, estómac, fetge i pàncrees. De l'intestí posterior deriva la porció esquerra del còlon transvers, còlon descendent i còlon sigmoide.
La claveguera es divideix a partir de la cinquena setmana. El pàncrees es forma a partir de dos esbossos de l'endoderma que apareixen en la 4a i 5a setmana i acaben per unir-se.
QUINA FUNCIÓ TÉ?
L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s'anomena digestió.
ESTRUCTURA DE L'APARELL DIGESTIU
Els òrgans que formen el sistema digestiu està dividit entre el tub digestiu i les glàndules digestives.
Dins del tub digestiu trobem:
La boca. És l'entrada del tub digestiu. La boca conté:
Les dents: Les incisives i els ullals tallen els aliments i les premolars i les i les molars els trituren.
La llengua: És un múscul que mou l'aliment i el barreja amb la saliva
La faringe: Comunica la boca amb l'esòfag.
L'esòfag: És un tub de parets musculoses que condueix l'aliment a l'estómac.
L'estómac: És un eixamplament del tub digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió.
L'intestí prim: Té vuit metres de llarg. A l'intestí prim les substàncies digerides passen a la sang.
L'intestí gros: Fa un metre de llarg. Comunica amb l'exterior per l'anus.
Dins de les glàndules digestives trobem:
Les glàndules salivals: que produeixen la saliva.
L'estómac està entapissat de glàndules gàstriques, que produeixen els sucs gàstrics.
El fetge produeix la bilis, un suc digestiu, que s'aboca a l'intestí prim.
El pàncreas produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu que també s'aboca a l'intestí prim.
L'intestí prim està entapissat de glàndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals.
QUÈ EL FA FUNCIONAR?
Cadascun dels diferents aparells del cos humà ajuda als altres amb la finalitat de continuar la vida del propi conjunt i de cadascuna de les seves cèl·lules. El cervell controla amb ordres voluntàries i involuntàries el moviment dels músculs i el cor, a través del sistema nerviós, per a realitzar les funcions d'alimentació, respiració i circulació de la sang.
Com en qualsevol combustió, el cos humà necessita combustible i oxigen. El cervell, a través dels seus "sensors" en l'estómac, fetge, etc. determina que tenim gana, per a llavors, menjar. Per tant, el sistema digestiu s'encarrega del "combustible" i el sistema respiratori de l'oxigen. El sistema circulatori reparteix a cadascuna de les cèl·lules l'aliment i l'oxigen necessari perquè continuïn vives, i expulsa CO2 i les impureses de les cèl·lules de cadascun dels aparells.
LA DIGESTIÓ
Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:
- A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples.
- A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora.
- A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives simples, que passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros.
- A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.